TERRORISME ISLÀMIC.
Treball realitzat per Ana, Pablo i Javier, 4º C.
El terrorisme islàmic és una accepció de Yihadisme, neologisme occidental utilitzat per denominar a les branques més violentes i radicals dins de l'islam polític, caracteritzades per la freqüent i brutal utilització del terrorisme, en nom d'una suposada Yihad.
Els objectius politicoreligiosos:
Tàctiques i mètodes:
Proselitisme del radicalisme:
Islamització de territoris:
Organitzacions:
Història del les organitzacions jihadistes:
El salafisme radical com a precursor ideològic:
La interpretación de la Yihad:
Atentat més significatiu:
11-S (11 de septembre):
Línia de temps del 9/11
Cronologia dels atemptats de l'11 de setembre de 2001.
Els segrestadors:
Guerra de Afganistán:
Els objectius politicoreligiosos:
El gihadisme derivació del salafisme, fenomen heterogeni, on hi hi diverses interpretacions sobre com "tornar als orígens de l'Islam". Els principis d’aquestes doctrines consisteix en restaurar la grandesa de l'Islam, reislamitzar a les societats musulmanes des de la més estricta ortodòxia i l'aspiració de crear estructures polítiques que vetllin i promoguin la realització d'aquests principis. L'àmbit d'actuació pot ser únicament regional, però hi ha un desig d'aconseguir la unió de tots els musulmans, i la voluntat d'estendre l'Islam per tot el planeta.
Els seus objectius solen ser graduals i passen per enderrocar als governs liderats per musulmans moderats que ells consideren apòstates, impius i corruptes, per ser tebis i hipòcrites i ser aliats d'occident. Són la majoria dels països musulmans inclosa Aràbia Saudita. Amb això busquen consolidar estats des d'on iniciar la seva expansió, amb la pretensió a recuperar els territoris islàmics "il · legítimament usurpats" i recrear el califat de tall islamista radical a nivell mundial.
Durant els últims temps s'han anat consolidant les doctrines més radicals, amb pretensions al gihad global, les quals tenen per prioritat necessària i ineludible combatre contra Occident fins a la mort.
Tàctiques i mètodes:
Els mètodes utilitzats són molt variats, els més destacables són els atemptats terroristes en territori occidental amb els que busquen un gran impacte mediàtic, per aixó solen produir freqüentment de matinada o a primera hora del matí, perquè tinguin la màxima repercussió en els mitjans de comunicació al llarg del dia. Pretenent sempre crear una sensació d'enorme terror amb què fer xantatge a l'opinió i voluntat dels governs i societats hostils a les seves doctrines.
Una de les tàctiques habituals entre els jihadistes és l'atemptat suïcida. Els immolats i els seus simpatitzants sovint creuen que els atacants suïcides, rebran la recompensa d'anar al Jannah (paradís).
Els segrestos de grans grups d'ostatges, en llocs públics, com a Beslan o en grans vehicles de passatgers, principalment avions també són emprats. Juntament amb els segrestos en massa, els terroristes jihadistes han fet ús extensiu de la publicitat dels segrestos individuals finalitzats amb execucions extremadament sagnants, normalment decapitacions dels segrestats amb un ganivet, que sovint són acompanyades de crits d'Allah-o-Akbar, Ala és gran. Aquest tipus de tàctica s'ha utilitzat notablement durant la Segona Guerra Txetxena i la invasió de l'Iraq el 2003.
Proselitisme del radicalisme:
Els teòlegs islamistes radicals inciten els seus seguidors a odiar a tots els que no se sotmetin, als seus governs apòstates i molt especialment a occident, l'objectiu principal. Argumentant amb freqüència, que tot israelià i tot jueu és objectiu pel fet de ser-ho. No només Israel és objecte del seu odi, també els Estats Units, Rússia, i Europa.
Islamització de territoris:
La islamització de l'Índia, Europa o altres territoris, són objectius que s'han fixat els islamistes radicals. Consideren que hi ha un buit espiritual que només l'Islam pot omplir. És en aparença una idea inviable i irrealitzable. No obstant això, s'ha de tenir en compte l'expansió de la població islàmica a Europa i l'Índia. Actualment hi ha més de 30 milions de musulmans a Europa, en països com França superen el 10% de la població. S'estima que en uns pocs anys la xifra podria arribar a 50 milions. A causa del gran nombre d'immigrants entrants, juntament amb l'alta taxa de natalitat. A l'Índia la població musulmana també experimenta un creixement des de la seva independència en 1947, arribant actualment a superar i 13% el que representa uns 140 milions de persones.
Organitzacions:
Al-Qaida és l'organització jihadista més coneguda i més important, responsables dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, així com dels atemptats perpetrats contra les ambaixades americanes de Nairobi a Kenya i Dar es Salam a Tanzània i molts altres. Procés que ha anat consolidant des de mitjans de la dècada dels noranta pel lideratge d'Osama bin Laden, ampliant les seves influències i exercint una certa autoritat feudal sobre la resta d'organitzacions. Al-Qaida també disposa de nombrosos grups terroristes associats, per motius estratègics, polítics o regionals, per tal d'utilitzar diversos conflictes oberts, ja sigui perquè l'element nacionalista és essencial en el conflicte, o per la manca d'un grup prou radical i subordinat a la mateixa Al-Qaida. El GIA al Magrib, o Abu Sayad a Filipines són clars exemples de sub organitzacions lligades a Al-Qaida, qui les coordina, supervisa, i ensinistra.
També hi ha nombroses organitzacions jihadistes independents. com la Jihad Islàmica Palestina, la Gamma'a Islamiya egípcia i algunes organitzacions il · legals i terroristes pakistanesos, indonèsies com la Yama'a Islamiya i moltes més. La seva relació s'estableix en la inspiració i la simbiosi, compartint ideologia, modus operandi i fins i tot subministradors d'armes i explosius, així com ensinistrament.
Història del les organitzacions jihadistes:
Hi ha tres períodes diferenciats en la història del gihadisme:
-Atemptat a Aràbia Saudita 1996 perpetrat per Al-Qaida. Els règims àrabs van ser el principal objectiu del gihadisme fins a la segona meitat de la dècada dels 90.
El primer període comprèn des del naixement del fenomen fins a la dècada dels noranta. És una etapa on és característic que els grups jihadistes tinguin una agenda nacional i, en conseqüència, per situar a la capçalera de la llista d'enemics als governs dels seus països d'origen. El seu objectiu a llarg termini consistia a lluitar per l'enderrocament d'aquests governs (Egipte, Síria, Jordània, Aràbia Saudita, Iemen, Marroc, Tunísia, Líbia, Algèria, etc) i la instauració en el seu lloc d'islamistes acord amb la doctrina salafista que professaven.
-El segon període històric del gihadisme és una etapa de transició entre organitzacions nacionals i la gihad global. El gir contra l'enemic exterior, Estats Units i els seus aliats es va produir a meitat de la dècada dels 90, durant l'estada de la cúpula d'Al-Qaida al Sudan (1992-1996). Va ser llavors quan es va arribar al convenciment que la derrota d'Occident era un requisit previ al restabliment del califat al món musulmà, a causa del suport que els occidentals atorgaven als règims àrabs.
-La Tercera etapa, s'inicia des del setembre de 2001 fins l'actualitat. És una continuació de la segona etapa però en ella s'adverteixen amb claredat dues característiques pròpies del gihadisme després dels atemptats de Washington i Nova York. La primera és la creixent descentralització del fenomen, amb l'aparició de xarxes i cèl · lules terroristes sense vinculació amb organitzacions mare i una major agressivitat del gihadisme, en particular cap a objectius dins d'Europa.
El salafisme radical com a precursor ideològic:
Els principis ideològics comuns a totes aquestes línies doctrinals consisteixen en el desig de restaurar la grandesa originària de l'islam des del punt de vista espiritual i també temporal, la voluntat de reislamitzar les societats musulmanes a partir del que ells entenen com a ortodòxia, l'aspiració de que les estructures polítiques siguin també islàmiques i vetllin per la creació d'un entorn d'acord els principis religiosos (una recreació per tant de la primera comunitat de creients on no existia una independència entre els àmbits polític i religiós), el desig d'aconseguir la unió de tots els musulmans, i la voluntat d'estendre l'islam per tot el planeta.
Múltiples organitzacions terroristes s'excusen seus crims a les següents sunas.
-Digues als infidels que si cessen d'enfrontar se'ls perdonarà el passat, però si reincideixen, combateu contra ells fins que deixin de induir a apostatar i es rendeixi tot el culte a Al · là
-Combateu contra els que, havent rebut l'escriptura [és a dir, els jueus i els cristians] no creuen en Al · là ni en l'últim dia, ni prohibeixen el que Al · là i el seu enviat han prohibit, ni practiquen la religió veritable. Lluiteu fins que, humiliats, paguin el tribut.
-Mateu o els que associen deïtats a Al · là [els politeistes] onsevulla que els trobeu, capturadles, sitiadles, tendedles emboscades per totes les arts. Si es penedeixen, resen l'oració i donen almoina, deixeu-los en pau, Al · là és compassiu, és misericordiós.
La interpretación de la Yihad:
Les enciclopèdies solen definir Jihad com el combat contra infidels i apòstates en nom d'Al · là La paraula Jihad deriba de l'àrab yahd que significa "esforç", especialment en el sentit guerrer i bèl · lic. Segons Samir Khalil, la paraula Jihad s'empra en l'Alcorà amb és sentit la lluita per Déu o lluita pel camí de Déu Jihad Fi sabil Allah.
La Jihad és un concepte essencial en l'Islam, i en conseqüència també ho és la seva manipulació i abús per part dels radicals i islamistes, és un dels pilars fonamentals sobre els quals justifiquen els seus crims i atrocitats. Per a tot musulmà la Jihad, sigui la major o la menor constitueix l'obligació més important després del compliment dels cinc pilars de l'islam: la shahada o professió de la fe, les cinc oracions diàries, el Zaqat o almoina, el dejuni en el sagrat mes del Ramadà i, finalment, realitzar-si els mitjans i la salut ho permeten, el hajj o peregrinació major a la Meca almenys un cop a la vida.
Conflictos:
Atentat més significatiu:
11-S (11 de septembre):
Els atemptats de l'11 de setembre de 2001 (comunament denominats amb el numerónimo 11-S a Espanya i Llatinoamèrica; 9/11 en el món anglosaxó) van ser una sèrie d'atemptats terroristes suïcides comesos aquell dia als Estats Units per membres de la xarxa gihadista al-Qaida mitjançant el segrest d'avions de línia per a ser impactats contra diversos objectius i que van causar la mort a prop de 3.000 persones i ferides a 6.000, així com la destrucció de l'entorn del World Trade Center a Nova York i greus danys al Pentàgon , a l'Estat de Virgínia, sent l'episodi que precediria a la guerra de l'Afganistan ia l'adopció pel Govern nord-americà i els seus aliats de la política anomenada de guerra contra el terrorisme.
Els atemptats van ser comesos per dinou membres de la xarxa gihadista Al-Qaida, dividits en quatre grups de segrestadors, cadascun d'ells amb un terrorista pilot que s'encarregaria de pilotar l'avió un cop ja reduïda la tripulació de la cabina. Els avions dels vols 11 d'American Airlines i 175 d'United Airlines van ser els primers a ser segrestats, tots dos estavellats contra les dues torres bessones del World Trade Center, el primer contra la torre nord i el segon poc després contra la Sud, provocant que tots dos gratacels s'esfondressin en les dues hores següents.
El tercer avió segrestat pertanyia al vol 77 d'American Airlines i va ser emprat per a ser impactat contra una de les façanes del Pentàgon, a Virgínia. El quart avió, pertanyent al vol 93 d'United Airlines, no va aconseguir cap objectiu en resultar estavellat en camp obert, prop de Shanksville, a Pennsilvània, després de perdre el control en cabina com a conseqüència de l'enfrontament dels passatgers i tripulants amb el comando terrorista.
Línia de temps del 9/11
Cronologia dels atemptats de l'11 de setembre de 2001.
(L'horari està establert segons l'hora local d'estiu en l'Est dels Estats Units (EDT). Per establir el temps universal (UTC) han de sumar quatre hores a l'hora local.)
08.00: el vol 11 d'American Airlines, un Boeing 767 amb 92 persones a bord, desenganxa de l'Aeroport Internacional Logan de Boston cap a Los Angeles.
08.14: el vol 175 de United Airlines, un Boeing 767 amb 65 persones a bord, desenganxa de l'Aeroport Internacional Logan de Boston cap a Los Angeles.
08.21: el vol 77 d'American Airlines, un Boeing 757 amb 64 persones a bord, desenganxa de l'Aeroport Internacional Dulles de Washington DC cap a Los Angeles.
08.37: la FAA (L'Administració Federal Aeronàutica) notifica al NORAD (North American Aerospace Defense Command, Comandament de Defensa Aèria d'Amèrica del Nord) que existeix una sospita de segrest del vol 11 d'American.
08.41: el vol 93 de United Airlines, un Boeing 757 amb 44 persones a bord, desenganxa de l'Aeroport Internacional de Newark cap a San Francisco.
08.46.30: el vol 11 d'American s'incrusta per complet a la Torre Nord del World Trade Center (WTC).
09.02.59: el vol 175 de United envesteix la Torre Sud del World Trade Center. El succés és cobert en directe per diverses càmeres de televisió que enfocaven a les Torres Bessones a causa de la densa fumera que sorgia de la Torre Nord.
09.03: la FAA notifica al NORAD que existeix una sospita de segrest del vol 175 de United.
09.07: el Cap d'Empleats de la Casa Blanca avisa al president George W. Bush van envestir la segona torre i que els Estats Units es troba sota atac. El president es trobava reunit amb uns nens d'una escola primària de Sarasota (Florida).
09.08: la FAA prohibeix tots els enlairaments que es dirigeixin cap o passin sobre l'espai de Nova York.
09.10-09.25: Richard Clarke, encarregat de l'oficina anti-terrorista, organitza una videoconferència des de la Casa Blanca entre els més alts caps militars per organitzar la resposta.
09.21: es tanquen tots els túnels i ponts de l'illa de Manhattan.
09.26: la FAA prohibeix l'enlairament de tots els avions civils.
31/9: el president George W. Bush pronuncia un discurs des de l'escola primària a la qual es troba, informant que es tracta aparentment d'un acte terrorista.
09.34: la FAA notifica al NORAD que existeix una sospita de segrest del vol 77 d'American.
09.34: el president George W. Bush surt de l'escola primària de Sarasota cap a l'aeroport.
09.37.46: el vol 77 d'American s'estavella contra el Pentàgon.
09.45: la FAA (amb ordres del President) ordena a tots els avions en vol aterrar immediatament en l'aeroport més proper.
09.48: el Congrés i la Casa Blanca són evacuats.
09.57: el president Bush abandona Florida.
09.59: s'esfondra la Torre Sud.
10.03.11: el vol 93 de United cau en camp obert en Shanksville, Pennsilvània. Pel que sembla, s'hauria produït una lluita de la tripulació i els passatgers amb els segrestadors per reprendre el control de l'aparell.
10.06: la FAA notifica al NORAD que existeix una sospita de segrest del vol 93 de United.
10.28: cau la Torre Nord.
11.04: l'edifici de les Nacions Unides a Nova York és evacuat.
11.45: el president Bush aterra a la base aèria Barksdale a Louisiana.
13.04: el president Bush declara "Alerta Màxima" a tot el món i es dirigeix a la nació a través dels mitjans de comunicació des de la base aèria Barksdale.
13.37: el president Bush deixa en l'Air Force One la base Barksdale.
14.51: la Marina envia destructors armats amb míssils a Nova York.
15.07: el president Bush aterra a la base aèria Offutt, a Nebraska.
16.36: el president Bush deixa en l'Air Force One la base Offutt i ordena ser portat a la Casa Blanca.
17.25: s'esfondra l'edifici 7 de 47 pisos del World Trade Center.
19.00: el president Bush arriba a la Casa Blanca.
20.30: El president Bush parla a la nació des del Despatx Oval, a la Casa Blanca.
Els segrestadors:
La llista completa és:
-En el Vol 11 d'American Airlines:
Mohammed Atta (egipci i suposat pilot)
Waleed al-Shehri (saudita)
Wail al-Shehri (saudita)
Abdulaziz al-Omari (saudita)
Satam al-Suqami (saudita)
-En el Vol 175 de United Airlines:
Marwan al-Shehhi (Emirats i suposat pilot)
Fayez Banihammad (Emirats)
Mohand al-Shehri (saudita)
Hamza al-Ghamdi (saudita)
Ahmed al-Ghamdi (saudita)
-En el Vol 77 d'American Airlines:
Hani Hanjour (saudita i suposat pilot)
Khalid al-Mihdhar (saudita)
Majed Moqed (saudita)
Nawaf al-Hazmi (saudita)
Salem al-Hazmi (saudita)
-En el Vol 93 d'United Airlines:
Ziad Jarrah (libanès)
Ahmed al-Haznawi (saudita)
Ahmed al-Nami (saudita)
Saeed al-Ghamdi (saudita)
Guerra de Afganistàn:
Els talibans van arribar al poder després de la guerra civil d'Afganistan 1992-1996, arribant a controlar gairebé tot el territori. La Guerra de 2001 a Afganistan anomenada pel comandament nord-americà com "Operació Llibertat Duradora", es va iniciar el 7 d'octubre de 2001 davant la negativa del règim talibà de lliurar a Osama bin Laden, responsable directe dels atemptats de l'11 de setembre. Estats Units i l'OTAN com a aliats van procedir a destruir les forces talibà i ocupar el país per garantir el seu trànsit cap a la democràcia. Iniciant posteriorment les operacions per estabilitzar i reconstruir el país que el teocràtic règim talibà s'havia governat.
